Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació. Pots acceptar-ne l’ús o rebutjar-lo. Per rebutjar-lo has de configurar adequadament el teu navegador. En cas contrari, acceptes l’ús de cookies pel fet de navegar pel nostre web.

Rutes

Ruta actual

Viu l’encant de Barcelona amb les millors rutes. Recorreguts amb tota la informació per conèixer nous indrets i veure la nostra ciutat amb uns altres ulls. Deixa’t sorprendre!

Imatge ampliada: El Pati de les Dones, a l\'interior del CCCB

El Pati de les Dones, a l'interior del CCCB

La Barcelona Contemporània

  • Autor
    TMB
  • Localització
    Barcelona
  • Transports utilitzats
    • Metro
    • Bus
  • Durada
    1 dia
  • Validacions
    4

Utilitzant TMB estalviaràs 6.236 g de CO2

1 Votacions

Comentaris (0)

De què es tracta

Barcelona és la ciutat de les mil cares: només cal recórrer els seus carrers i barris per veure com la ciutat més històrica conviu amb la més moderna i innovadora. JoTMBé et proposa una ruta per la Barcelona contemporània, a través de diversos edificis i espais emblemàtics que destaquen per la seva arquitectura, amb firmes de renom internacional. És una bona oportunitat per descobrir la grandesa d’una ciutat que no para d’innovar i de reinventar el seu paisatge urbà.

La ruta punt per punt

CCCB

L’edifici del CCCB és tot un referent arquitectònic de la ciutat: al s. XII era un església, al s. XIII un convent de monges de Montalegre, al s. XVI un seminari dels jesuïtes, al s. XVIII una caserna i no va ser fins a l’any 1802 que el rei Carles IV va autoritzar l’hospici de la Casa de la Caritat.

Durant més d’un segle l’edifici va esdevenir un lloc d’acolliment de la població més desfavorida, però al 1989 la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona van aprovar el projecte de construcció de l’equipament cultural a l’antiga Casa de la Caritat. La reforma va ser mereixedora del premi FAD d’Arquitectura.

Actualment el CCCB ocupa l’estructura original de tres ales disposades en forma d’U al voltant d’un gran pati central, i l’edifici de l’antic teatre de la Casa de Caritat, situat a l’actual plaça de Joan Coromines. 

  • Centre de Cultura Contempoània de Barcelona Montalegre, 5 Barcelona
    • Metro L1 Universitat / Pl. Catalunya ,  
    • Metro L2 Universitat ,  
    • Metro L3 Pl. Catalunya
    • 120



MACBA

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona va obrir les seves portes l’any 1995 al bell mig del cor del Raval. L’edifici, concebut per l’arquitecte nord-americà Richard Meier, es va dissenyar com una articulació de diversos prismes, una combinació de línies rectes amb d’altres de corbes que formen una geometria suavitzada per la llum exterior, que penetra a l'edifici a través de galeries obertes i grans claraboies.

Al centre dels 14.300 m2 útils, s’hi inscriu un volum cilíndric que travessa verticalment totes les plantes i que articula les zones d’exposició, construïdes en tres nivells.

Des de la seva inauguració, el MACBA s’ha convertit en una institució capdavantera en la difusió de l’art i les pràctiques culturals contemporànies. S’ha consolidat internacionalment com un model en art contemporani, sense abandonar la seva vocació educativa i la seva vessant d’institució de representació pública.

  • MACBA Plaça dels Àngels, 1 Barcelona
    • Metro L1 Universitat / Pl. Catalunya ,  
    • Metro L2 Universitat ,  
    • Metro L3 Pl. Catalunya / Liceu
    • 120



Mercat de Santa Caterina

La història del Mercat de Santa Caterina comença el 1837, quan el convent que portava el mateix nom (construït a finals del s. XVI) és enderrocat i s’inicia la construcció de l’antic mercat (el primer amb sostre de la ciutat de Barcelona) inaugurat l’any 1848.

L’edifici actual és el fruit d’un projecte que forma part del conjunt de rehabilitació que va realitzar l’Institut de Mercats de Barcelona. La reforma va corre a càrrec de l’equip d’arquitectes d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue i l’essència del projecte es basa en el disseny de la teulada del mercat, un trencadís que simula un immens mar de colors que rememoren les fruites i verdures que es poden comprar a l’interior.

La resta de l’edifici del Mercat de Santa Caterina està format per un conjunt de voltes de fusta irregulars que descansen sobre bigues d’acer i pilars de formigó. Avui en dia es conserven les portes de fusta de l’antic mercat i l’àbsis de l’antic monestir. 

  • Mercat de Santa Caterina Avinguda Francesc Cambó, 16, Barcelona
    • Metro L4 Jaume I
    • 45
    • , 120
    • , V15
    • , V17
    • , V27



Parc de l’Espanya Industrial

El 1985 la força veïnal dels barris de Sants, Hostafrancs i Sants-Montjuic aconseguia que l’Ajuntament donés llum verda a la reutilització del solar de l’antiga fàbrica tèxtil de la família Muntades anomenada La España Industrial com a un equipament pel districte.

L’arquitecte basc Luis Peña Ganchegui va concebre l’espai com una zona de gespa, d’arbres mediterranis i de camps d’esports lluny del brogit urbà. Al parc hi podem trobar un canal navegable emmarcat per les nou torres de llum, situades al capdamunt de la graderia blanca que porta a l’aigua.

Ubicats al parc trobem diferents elements inclosos en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i de Barcelona: la porta d’accés, la Casa del Mig (antiga casa familiar dels Muntadas) i les escultures creades per a l’exposició Internacional de 1929, com els Bous de l’Abundància, d’Antoni Alsina o el Neptú de Manuel Fuxà. Destaca també l'immens Drac de metall, de 32 metres d'amplada i 12 d'alçada, obra de l’escultor basc André Nagel, que serveix de tobogan per als més menuts. 

  • Parc de l'Espanya Industrial Muntadas, 37, Barcelona
    • Metro L1 Hostafrancs ,  
    • Metro L3 Tarragona ,  
    • Metro L5 Sants Estació
    • 6
    • , 32
    • , 40
    • , 42
    • , 50
    • , 78
    • , 109
    • , 115



No et perdis

Biblioteca Jaume Fuster

Situat a la plaça Lesseps del barri de Gràcia, l’edifici obra de l’arquitecte Josep Llinàs, que va ser guardonat amb el premi FAD d’arquitectura 2006. Però l’edifici no només destaca pel seu gran valor arquitectònic, sinó també pel fons documental amb més de 104.000 documents disponibles per a ús públic.

Edifici Media TIC

Entre els carrers Roc Boronat i Sancho d’Àvila, destaca aquesta construcció emblemàtica, amb una arquitectura pionera: es tracta d’un cub de 38 metres d’alçada, format per unes grans jàsseres de ferro cobertes per un revestiment de plàstic de bombolles inflables, que deixen entreveure l’estructura fluorescent de l’edifici. Aquest recobriment té també una utilitat funcional com a instrument de regulació de la llum i de la temperatura. El Media TIC disposa de 14.000 m2 d’espais per empreses, recerca i formació.

Parc del Centre del Poblenou

Aquesta joia arquitectònica naturalista, obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel, va ser inaugurada el 2008. Es tracta d’un pulmó verd de 55.000 m2 de superfície repartits entre els carrers Bilbao, Marroc, Bac de Roda i Diagonal, que combina una gran diversitat d'ambients.

T’interessa saber...

que

el CCCB és un espai per la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània on les arts s’interconnecten en un programa interdisciplinari mitjançant el CCB Lab, la plataforma de literatura Kosmopolis, la línia d’activitat Beta, el projecte ce cinema Xcèntric, el Premi Europeu de l’espai Públic Urbà, el Premi Internacional d’Innovació cultural, l’Arxiu CCCB i altres propostes.

que

la primera fàbrica tèxtil dels Muntadas, la primera La Espanya Industrial, es trobava al carrer La Riereta, però van decidir traslladar-se al terme municipal de Sants, a prop de la riera de la Magòria, que permetia els avantatges que feria la proximitat de la carretera de Madrid i el subministrament d’aigua, essencial per al funcionament de les màquines de vapor.

que

el MACBA és gestionat mitjançant un Consorci que es va crear el 1988 i integrat, actualment, per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Fundació MACBA.

que

el disseny de l’estructura del Mercat de Santa Caterina va ser concebut per suportar 150 kg/m2 a causa del desconeixement de l’espessor de la ceràmica de la teulada. Finalment, el sostre té un pes de 92 kg/m2.